PROBIKE

XV  VOLTA A LA CERDANYA ‘09

Per: Jaume Borotau

Els dies 19 i 20 de setembre es va celebrar la XV Volta a la Cerdanya, aquest any basada en La Ruta de l'Ermità. Es tracta d’una ruta circular de 161 km i d'uns 6000 m de desnivell acumulat que passa pels refugis de La Closa, Merolla, Ardericó, Erols i Rebost,  per terres de les comarques del Berguedà, Cerdanya i Ripollès i que l'equip del CLUB PROBIKE, conjuntament amb alguns col·laboradors, ens van preparar una adaptació d'aquest magnífic recorregut per a poder fer-lo en dues etapes d'uns 95 i 70 km cadascuna.
Es va prendre com a centre neuràlgic la vila de Castellar de n'Hug, on gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament, cedint-nos una zona esportiva, i els acollidors Alberg la Closa, la casa de colònies Orriols i l’Hostal la Muntanya, ens vàrem poder instal·lar a la perfecció.
Durant la tarda del divendres, mentre recolliem els números de participant, els llibres de ruta i els obsequis dels espònsors, com l'espectacular dessuadora de GIRO, i a l’espera del briefing, molts vam aprofitar per saludar a tots aquells que, gràcies a la repetida participació en les activitats de PROBIKE, ja s'han convertit en molt més que amics i rivals. Un cop posats al dia de totes les novetats, récords i proeses de cadascun de nosaltres (això sí, comentar que casualment ningú no havia entrenat gens), va arribar el moment del briefing d'en Pere. Amb la seva gràcia característica, ens va estar comentant les diferents planes del llibre de ruta, indicant les zones conflictives i les fonts. Ja més seriosament, també va recordar que havíem de ser conscients de que ens trobàvem en una zona de muntanya on els canvis de temps i de temperatura ens podien jugar una mala passada. Per acabar, va remarcar que la primera etapa era, possiblement, la més dura de totes les que s'havien fet a les diferents edicions de la Volta a la Cerdanya, i que degut a les pluges caigudes durant la setmana, l’última pujada del dia, que ens portaria des del museu del ciment fins a Castellar de n'Hug, l'hauríem de fer per carretera.
Acabat el briefing tots varem anar cap a sopar i a dormir, perquè el dissabte els primers sortien a les 6h del matí. Aquest any, com que primer es va fer el briefing i després el sopar, tot va acabar més aviat i podríem dormir una mica més .

Dissabte 19, 1ª etapa.
L'etapa comença realment als voltants de les 5h de la matinada amb l'obligat esmorzar; mai saps si has de menjar encara una mica més perquè estem avisats de la duresa de l'etapa.
Els nervis i l'excés de menjar provoquen unes anades i vingudes al WC que, en condicions normals, no són habituals. Després cal esperar amb paciència l'hora exacta de la sortida, tot donant gràcies al cel que la temperatura no és excessivament baixa i que no s'observen núvols. Malgrat que la majoria fa estona que esperem, en el moment que en Pere diu el teu número de participant i el nom de la teva parella i el teu, et sembla que encara no estàs del tot preparat, però ja toca pedalar.
Davant nostre tenim una etapa d'uns 95 km (alguna parella en va fer més de 120) que poden semblar molts, però que van passant més o menys bé gràcies a la concentració en el llibre de ruta i els seus quilòmetres parcials, als canvis de llum (el sol comença ja a sortir), a la tensió extra d'afrontar el tram d'orientació, el pas pels diferents controls i per damunt de tot, pel bonic i variat recorregut. Realment és una etapa dura, ciclable en la majoria, trencacames i en la que a les baixades no pots descansar per la gran quantitat de pedra solta, que provoca un esforç extra als braços al subjectar el manillar. Per a destacar un sol punt del recorregut, al passar pel mirador de la Lluna, que està en el tram que ens porta des del coll d'Ardericó fins al coll de la Ceba, si el teu plantejament de com fer la proba t'ho permet i el teu company et deixa, és recomanable aturar-se per disfrutar de les vistes.
Així és com comença i com es desenvolupa l'etapa, però respecte a com acaba, cal dir que encara que tots ho fem a una hora i en condicions diferentes, la cara de satisfacció que posem tots a l’acabar-la, ja ho diu tot.

Diumenge 20, 2ª etapa.
Aquesta segona etapa comença el dissabte al acabar la primera, preparant la bicicleta, assistint al briefing, alimentant-se i descansant.
Una hora més tard que el dissabte es repeteix tot el protocol del dia anterior amb l'afegit dels dubtes sobre si tindràs força per acabar, per millorar la posició o per mantenir-la.
L'etapa és una mica més curta, a la majoria ens sortiran uns 70 km en funció de si et perds gaire i de l'elecció en el tram d'orientació. La baixada des de la collada de can Ros en direcció cap a La Farga, que és lleugerament perillosa, degut al fang argilós de la zona i la pujada d'uns 17 km amb un desnivell de 1.280 m, que ens porta des de Bagà fins al coll de Pal, passant pel refugi de Rebost, són dos del trams que més marquen l'etapa.
El terreny abrupte i pedregós junt amb la manca de forces a les cames, fan que aquesta etapa sigui una mica menys ciclable que la primera. Sort en tenim que la meteorologia ens respecta molt més del que diuen les previsions i permet que més de 2/3 dels participants puguin acabar la prova.
Un cop finalitzada la segona etapa, sentint de fons els aplaudiments que l'organització ofereix a cada parella que arriba, mentre molts aprofiten per netejar la bicicleta, altres per mirar de reull el rellotge I comprovar les diferències de temps amb parelles conegudes, uns privilegiats són rebuts pels seus familiars i la resta comenta les incidències de l'etapa, l'organització ens premia amb una dinar que serveix per donar fi a XV Volta a la Cerdanya.