PROBIKE

Hola a tots/es,

Brendan Fairclough (Monster Energy Specialized), Marc Beamount (GT bikes) i Danny Hart (Giant) són tres dels grans noms dels molts anglesos que hi havia el cap de setmana passat, al Vigo Bike Contest. La cursa era prova UCI de categoria E1, donaven punts UCI als 15 primers classificats, punts que eren difícils d’aconseguir a causa de l’alt nivell dels participants.

El de Vigo és un circuit reconegut internacionalment ja que s’hi ha disputat diverses vegades la Copa del Món. El circuit, en general, no tenia massa pendent, però les constants zones de roques i els salts que hi havia el feien força tècnic i divertit.

Vaig compartir el viatge amb el Xavi Simó, l’Ivan Jimenez (que ens va fer de mecànic) i l’Oscar Saiz que ens va fer el trajecte més entretingut, tot explicant-nos històries i aconsellant-nos.

Vam arribar el divendres al mati desprès d’haver dormit com vam poder al cotxe i, com es preveia, plovia. Vam fer una baixada a peu per aprendre’ns el circuit i per veure quines serien traçades on podríem anar més ràpid. Més tard vam fer algunes baixades, el circuit estava enfangat i costava fer córrer la bici. En acabar vam marxar a l’hotel a descansar.

El dissabte ens vam aixecar com el dia anterior, amb pluja. Com que ja portava dos dies plovent el circuit estava més enfangat que el divendres. Entrenaments al mati i, a la tarda, la classificatòria, que només servia per ordenar els pilots de cara a la final del diumenge.

El diumenge, per sort, no plovia, cosa que va fer que el circuit s’assequés una mica durant el mati. En la final era tot a una carta. Em va sortir una baixada bona, amb alguns petits errors, inevitables per l’estat del terreny. Al final 20è elit ja que no hi havia categoria sub-23.

Encara que no vaig conseguir l’objectiu de guanyar algun punt UCI, vaig tornar content del resultat ja que la majoria de pilots que van quedar per davant eres anglesos, i ells estan molt més acostumats a córrer en aquests terrenys humits.

Adjunto fotografies de la cursa i el link de les classificacións http://www.tonimonterde.com/images/stories/Btt/2010/VigoBikeContest/Clasificacion%20Final%20Categorias.pdf

La proxima cursa aquest cap de setmana, el primer Open d’Espanya a la Vall d’Uixó.

Fins la setmana que ve,

POL

Hola a tots/es, sóc el Pol.

Aquest cap de setmana es va disputar l’onzena edició del Gran Premi Marzocchi de descens a Sant Andreu de la Barca, que s’inclou a la copa catalana i que té un gran prestigi ja que acostuma a inaugurar la temporada i fa una pila d’anys que es fa.

Per fer-la mes atractiva, els organitzadors conviden a pilots de l’elit mundial com Fabian Barel o Cedric Gracia a part d’a tots els millors pilots nacionals. Això atrau a molts altres corredors i aquest any, el nombre gairebé arriba a 400.

El circuit era gairebé el mateix que el de l’any passat, ja que hi havia alguna modificació. És  bastant curt, amb poc desnivell, per tant amb bastants trams de pedaleig i força revirat. Aquest any van introduir una zona de roques (com es veu a les fotos) a la part final, per fer-lo més complert.

El temps ens va obsequiar amb un sol magnífic cosa que va fer que el circuit s’acabés d’assecar, després de la nevada l’havia deixat bastant moll. El dissabte els entrenaments van anar sobre rodes. Només vaig haver d’aprendrem les poques variacions del circuit que ja tenia memoritzat de les passades edicions. Vaig muntar els pedals automatics (normalment corro amb els de plataforma) per intentar esgarrapar algun segon més.

El diumenge ens vam aixecar molt d’hora a causa de la presencia de tants corredors, que va fer que la cursa comencés a les 9 i els entrenaments del matí a les 7:30.

La primera mànega em va anar més o menys bé, reservava forces en el trams de pedaleig de cara a la segona, pero en els trams revirats no puc dir que em sortís una baixada molt neta. Tot i així vaig quedar 2n sub-23.

Per a la segona, sabia que havia de baixar el temps si volia pujar al podi ja que el que havia fet era clarament superable.

Em va sortir una baixada força bona, vaig marcar un molt bon temps intermedi, però quan arribava al final, una patinada em va fer quedar parat just abans d’un tram amb una petita pujada, cosa que em va fer perdre tota la inèrcia.

Al final l’error em va sortir car, i no vaig poder millorar el temps. Vaig acabar 4t sub-23 i no vaig poder aconseguir una bona posició en l’scratch.

Us adjunto les fotos de la cursa, fetes pel Santi Jimenez (http://www.imagineshoot.com/) i el link de les classificacions http://www.tonimonterde.com/images/stories/Btt/2010/SantAndreu2010/Classificacio%20Final.pdf

Jo segueixo amb la temporada, aquest cap de setmana cap a Vigo, a córrer una carrera que sera internacional, on vindran molts equips bons de tota Europa, cosa que farà que pugui comparar el meu nivell amb el d’alguns que corren la copa del món.

Fins aviat,

POL

triAtrevidos!

Quedan menos de 2 semanas para que empiece el Circuito triAtreves 2010 y, a pesar de las fuertes nevadas de la semana pasada, podremos hacer la triNeu sin problemas.

A les 9h de matí el grup baixava del cotxe a St. Guim de Freixenet, tot el voltant del poble estava cobert de la intensa nevada, i realment el problema que se’ns plantejava era si la ctra. estaria prou segura per agafar la bici i no tenir cap relliscada.

L’organització durant el briefing previ ens va tranquilitzar i semblava que no hi hauria cap problema. El problema era el fred. A tres graus de temperatura vam baixar del cotxe, i tot i el sol que feia l’aire semblaba que et tallés les mans.
Comença el duatló 2,5km de baixada i 2,5km de pujada cap secret, i el Domingo & family esperant-nos a la transició per animar-nos d’allò més!! Tram de bicicleta cap secret 10km de baixada i 10 km de pujada, per una carretereta xula xula.  Tot el duatló va anar acompanyat per la capa de neu que envoltava totes les carreteres de la zona i la sensació paissatgística era ben maca. Últim tram corrent, sempre el més dur, però agraïnt que es tractés d’un duatló sprint i acabés depressa!
Resultats:

El club acaba en la 13ena posició per equips d’un total de 18.
A partir d’aquí va acabar la part més competitiva del dia i va començar la més social. Vam tornar ha agafar les bicis de carretera, i tot i que el fred seguia insistint, no ens vam deixar doblegar. Amb la claca inclosa vam sortir en direcció Tàrrega, on vam donar la volta i vam tornar pel mateix lloc. Bé, pel mateix lloc no va ser exactament, ja que de cop ens vam trobar dins la A2, i vam haver de fer una sortida sencera per la autopista. Hagués quedat en un mera anecdota però, si hi ha un moment per punxar una roda sempre és aquest, sinó que li preguntin al Marc que va decidir aturar-se per canviar un punxada al mig de la A2. Sempre hi hauran coses per explicar als fills, ja que tothom no té la sort  del Domnigo, que ja els té allà mateix per veure les animalades que fa el seu pare!!  
Un cop arribats al cotxe vam posar destí, a la última parada de dia, que com veieu a la foto, no va ser gaire esportiva, però sens dubte va ser una de les millors.
Fins aviat família! 

Els coneixeu?? Són el Xapas, el Vinchen i el Ferreret, tres participants al Projecte PROBIKE IRONMAN NIÇA  2010.

Per si voleu seguir el seu dia a dia, com es preparen una prova d’aquestes característiques, els seus entrenaments, i moltes altres coses que expliquen en els seus blocs personals, els teniu enllaçats a la part dreta del bloc.

També podeu encoratjar-los amb els vostres comentaris!

Hola a todos!!!
Soy Ibon Zugasti corredor de Probike desde principios de los noventa… Han pasado ya más de quince años de la foto que me hicieron después de acabar el Gran Premio Coronas en El Papiol. Ahora con muchos kilómetros acumulados en mis piernas, me dedico exclusivamente a la carretera donde he encontrado mi manera de vivir. Periódicamente iré publicando mis experiencias, espero que os gusten.

Abans d’acabar la temporada de duatlons de muntanya, farem un resum de com ens ha anat a alguns amb la btt!

Hem tingut un representant clar que s’ha destacat en tot moment, puntuant en quasi totes les probes puntuables del calendari oficial de la federació Catalana de triatló. En Carles Bernat, bon amic, que ens ha deixat clar que corrent, el seu punt feble,  no ho era tant com semblava i ha estat entre els millors al llarg de tot el calendari.

perquè ens en fem una idea:

16ena. pos. Vallfogona/10ena pos. Vallirana/11ena pos. Cabrils/8ena pos Pallejà/5ena pos. Solsonès/18ena pos. Viladecaballs/ 13ena Pos. Folgueroles (campionat de Catalunya).

Acabant en 4a posició de la general final del Circuit Català a falta d’una proba puntuable (mataró 28 març). Felicitats Carles esperem que l’any que bé segueixis amb nosaltres.

Domingo Roig, resultats destacats.

99ena pos. Duatló de Viladecavalls/ 108ena pos. Folgueroles. (campionat catalunya).

Marcel Carreras Soler:

71ena pos. Folgueroles/9ena pos. Sant joan de les Abadesses (campionat catalunya grups d’edat)/ 9ena pos. terrassa.

Destacant la 3a posició a Sant joan, del grup d’edat 25-29 anys.

Ferran Garrigosa:

75ena.pos Sant joan de les Abadesses/30 pos.Terrassa.

El club queda entre els deu millors equips de catalunya en el duatló de Folgueroles.

Proximament el club segueix competint a Sant Guim de Freixenet, on esperem puntuar per equips i fer-ho el millor possible! Ah, i esteu tots convidats eh!

Des d’aquí felicitar a tots els finishers, que veu acabar la marató de barcelona, havent’ho donat tot o prenent-ho com un entrenament llarg.  Posant més ènfasi als primers és clar. El club triatló Probike-Intemperie va contar amb la participació de 12 integrants del projecte, que exeptuant algun cas totohom va finalitzar molt dignament.

Recalcar el primer lloc real de Domingo Roig un dels millors runners de l’equip, però també la destacada actuació del Tano i el Christian que van estar ben ben aprop. El Ruben Solà ens haurà d’explicar que va sopar la nit abans, tot i que no sembla molt legal…jejeje.

Felicitats craks!!

00151	00134	Ruben Solá Fox	Triatlon Probike-intemperie	ESP	02:46:42	Meta
01937	01875	Domingo Roig	Probike Intemperie	ESP	03:19:59	Meta
02067	01772	Cayetano Vinzia Peñarroya	Probike Intemperie	ESP	03:21:19	Meta
02329	02500	Christian Garcia Valle	Probike Interperie	CAT	03:23:48	Meta
05195	04326	Josep Ocaña Prescolí	Probike	CAT	03:47:25	Meta
06528	09788	Marisol Felip i Benach	Probike-intemperie	CAT	03:57:57	Meta
07183	05442	Eliseu Badosa i Padilla	Probike-intemperie	CAT	04:03:57	Meta
07248	05721	Martin Guillen Moitiño	Probike-intempèrie	CAT	04:04:49	Meta
08986	05558	Xavier Granyó Pla	Triatló Probike-intemperie	CAT	04:31:34	Meta
11303	05555	David Hernandez Angeles	Triatlon Probike-intemperie	ESP	24:00:00	Salida

+Cesc i Marc Gil van estar sobre les 3h54min. Oriol Garrote  3:36:33.

Hola a tots/es,

Primerament, presentar-me: sóc el Pol Romero, corredor de Probike en la modalitat de descens i, a partir d’ara, publicaré cròniques de les carreres en què vagi participant.

Aquest passat cap de setmana es va inaugurar la temporada amb el “MASDH5”, la cinquena edició del descens de Maçanet de Cabrenys, que s’inclou a la copa catalana i que per segon any consecutiu és prova oficial de la UCI, concretament en la categoria E2, on donen punts UCI als 10 primers scratch (elit i sub-23).

El circuit del MASDH era un circuit completament renovat respecte al de les passades edicions. Tot i seguir l’estil de l’anterior, que era bastant tècnic, havia millorat, ja que s’havia fet més ample i ràpid, cosa que podia marcar de manera més accentuada les diferències entre els diversos corredors.

El cap de setmana en general va anar força bé. Vam arribar divendres cap al migdia, i vam aprofitar per triar un bon lloc al paddock i muntar la carpa de Probike. A la tarda vaig aprofitar per fer algunes baixades d’entrenament i una a peu, perquè l’endemà es preveia que arribarien bastants corredors i el circuit s’aniria col·lapsant en trams.

El dissabte, com estava previst, el paddock es va omplir i es van inscriure 250 corredors. Havien vingut molts corredors de França i, fins i tot d’Anglaterra, perquè era una prova UCI i volien aconseguir punts. Jo vaig fer poques baixades ja que ja m’havia après el circuit i només em faltava aclarir algunes traçades amb les quals em va ajudar el meu entrenador, en Tomàs Misser.

El diumenge,  la carrera va començar aviat. Vaig fer una baixada d’escalfament i cap a les 10 començava la semi-final. No em va anar gaire bé, ja que vaig tenir una petita caiguda quan entrava a una bastida de fusta, ja que estava humida i patinava bastant, cosa que no em va preocupar gaireja que, la unica màniga que comptava era la final.

Cap a les 12:30 fa començar la final, que em va sortir força bé, menys per un petit error que em va fer perdre uns pocs segons. Vaig quedar 3r sub-23 (categoria que estreno aquest any) i 8è de la general a uns 4 segons del primer. Al final, vaig acabar content perquè havia pujat al podi, però, alhora pensant que m’hauria pogut anar millor. Vaig aconseguir guanyar 6 punts UCI que van bastant bé de cara a les aspiracions que tinc per anar a participar a la copa del món. He d’arribar a tenir-ne 20.

Aqui les classificacións: http://www.tonimonterde.com/images/stories/Btt/2010/Masdh5/Classificacio%20Final.pdf

Us adjunto algunes fotografies de la cursa i del podi fetes per el Santi Jiménez, fotògraf oficial de la cursa (http://www.imagineshoot.com) i un link d’un petit vidio http://video.mpora.com/watch/OAuFBbp7G/hd

Per acabar, dir-vos que l’organització de la carrera va ser perfecta, sense retards ni problemes i que jo segueixo entrenant de cara a les próximes curses. La més próxima: el descens de St. Andreu els dies 13 i 14 d’aquest mes.

Fins aviat,

Pol.

La primera convocatòria per aconseguir distreure’ns una mica dels durs entrenos de carretera que en breu ens trobarem a sobre, no va donar el resultat esperat. Les pluges dels dies anteriors, van fer palesa la poca intenció d’embrutar-se una mica damunt la bici. Ruben Solà, Domingo Roig, Cesc Hernandez, i Marcel Carreras vam ser els únics integrants del projecte que vam aprofitar-un bon dia de sol per anar a passar-ho bé. Vem coincidir durant l’esmorzar amb el Luis Martinez, que estava entrenant en secret des de no sabem quina hora de la matinada.

La sortida va ser com s’esperava i el fang i l’aigua no van trigar a arribar, vam anar canviant de color en funció al pas de les hores i les arrels i pedres mullades van fer sortir la tècnica  més acurada que tots portavem dins, en especial el Cesc que ens va delitar amb un continu “ziga zaga” de trucs inacabables.

Finalment uns 50km de bona mountain bike, amb un regust amarg degut a l’assistència. No us adormiu que això ja està a la cantonada!!