PROBIKE

TERRA DEL AIGUA : la mañana empiezava fresca el domingo ya desde barcelona me iba comiendo la olla si ponerse largo o corto al final llegamos al destino nos encontramos col vicente e il resto del probike team como siempre justillo de tiempo buscando dorsal y cagando leche a buscar las bici, no da tiempo llegar y pitan la salida….. el ritmo empieza fuerte el domingo adelante como siempre hasta quando se le occure parase a meiar en una recta que la media del peloton era de 40 ole tus uevos….. y tambien el vicente yo empeze con un ritmo mas suave y con todo esto me vi coinvolto en una caida suerte fue solo un susto que peligro la gente que circula por estas marchas como iba avanzando la marcha iba buscando sitio en las primera linea y como siempre llego tarde empiezo el primer puerto 1ª cat 14,5 al 6% con rampas del 15% (como cantaban las patas) bajando por una caretera muy estrecha salimos en santa fe comienza puerto de 3ª cat 3,6 al 4,6% bajada insinuosa i empieza otro puerto un 4ªcat 1,6 (mariconada) bajada con fuerte pendientes del 12% hechaba de meno mi 53 comienza otro puerto 1ªcat 8,1 al 6% y sigue con otro puerto de 4ª cat 2,7 despues una rampa al 8% y una fuerte bajada 9 al 5-9% otro puerto 3ªcat 1,9 al 4,8% y al final nos quedava un ultimo puerto 2ªcat 5,9 al 5% con rampa final 100m al 10% aqui donde se disputo el esprint entre domingo y vicente que bueno compañero espero que con estas 4 lineas podeis saber como ha ido por cierto luego bajando del puerto no encontramos otro fenomeno del projeto amadeu alias el zorro jejeje

Tot va començar, ben d’hora,  sobre l’horari previst. El dia no acompanyava gaire en aquelles hores, però prometien haver-hi canvis.

Dono la sortida, (quina sensació més agradable) i tohom comença a fer les primeres braçades. Una natació molt neta com no podria ser d’una altra manera, tant neta que alguns desviats se’n van anar en direcció els caiacs del carril del costat en busca d’una mica d’aventura.

Els primers en sortir de l’aigua, com es preveia, David Soler, Marc Lopez, Domingo, Eliseu… i un pas pel box, uns més ràpids i altres lents, però lents lents. Bé deixats els preliminars, començava el dur segment de la bicicleta, que com ja sabiem seria determinant alhora de marcar diferències, i més accentuat seria doncs per qui no coneixia el traçat. No coments.

Bé les posicions van variar en aquest segment, i un crak de la bici, l’Angelo Monetta, va avançar a tothom marcant un gran parcial i començant a correr primer amb uns 4 minuts d’avantage sobre els perseguidors, Martin Lopez i David Soler que  començaven el segment a peu amb la intenció de retallar distàncies amb el primer classificat. Els seguien, amb un degoteig de triatlètes, David Martínez, Domnigo Roig i Luís.

La calor, com en els millors triatlons, de gestes èpiques, arribava al moment de començar a córrer. I els participant no només agreujats per la duresa del recorregut van patir de valent. Agraïr en tot moment al Fabrizio la seva insistent colaboració i assistència com a avituallament mòbil,  els seus savis consells i ànims en tot el recorregut.

La cursa a peu va determinar les primeres posicions i va donar com a clar vencedor a Martin Lopez, que va arribar amb un tems final de 4h56′57”, baixant de les 5h en un 1/2 IM d’allò més exigent. Felicitats campió. El podi el va completar Angelo Monetta amb un temps de 5h5′05” i David Martínez Garcia amb un temps de 5h14′47”.

Felicitar a tots els finishers, per acabar aquesta dura proba. Niça ja està aquí a la cantonada, però sembla que hi arribarem amb els deures fets. El club Triatló Probike Intemperie, estem segurs que donarà guerra, i que tothom complirà els seus objectius.

El dia, no és mai perfecte sense un bon menjar. I això tampoc es va escapar. Un dinar boníssim, un pastís deliciós, una companyia exel·lent, i uns riures per alliberar la tensió que tothom porta dins, van arrodonir un gran dia de triatló.

El 1/2 IM del canal, ja es prepara per la tercera edició…